Quan la “democràcia” es desemmascara

Fa uns dies feia una entrada parlant sobre el consentiment que interior havia donat a La Falange per fer una manifestació a Arenys de Munt el mateix dia que es celebrava la consulta per la independència. Cal dir, abans de tot, que la concentració s’ha passat al dia 20, una setmana més tard, per no fer-la coincidir amb el 13-S. Tot i això, l’Estat intenta ara que tampoc passi res perquè es manifestin aquell dia. Com? Doncs intentant que no es pugui celebrar la consulta popular i democràtica d’autodeterminació.

Els vells tics sempre tornen

Imatge de la campanya de suport

Els castellans solen dir “Por mucho que la mona se vista de seda, mona se queda”. I la veritat és que trobo que és una dita molt encertada, doncs pocs cops no resulta vàlida. N’hem vist mil i un casos en diferents àmbits: religió, esports (vegi’s Juanito Mueleg), música, etc. I per desgràcia, aquesta dita també porta la raó en política, ja que tard o d’hora els partits i els polítics acaben adoptant els tics d’allà on procedeixen. De fet, segurament no els han abandonat mai, i només s’han posat una disfressa, però són incapaços de dominar aquests tics, que deixen veure de tant en quan.

La utilització de la memòria històrica

El passat dimarts va haver-hi, tal i com s’ha denominat, una “guerra de banderes” entre ICV i ERC a Gràcia que quasi arriba a les mans (de fet, no va arribar perquè els veïns ho van evitar). Els fets van ocòrrer entre el president del districte de Gràcia i membre d’ERC, Ricard Martínez, i un conseller d’ICV-EUiA del districte, Roger Amigo. L’enfrontament va començar quan el primer anà a col·locar una bandera estelada on hi havia la republicana que hi constava, juntament amb la senyera, dins la inauguració de la Plaça de les Dones del 36, que ja venia carregada de polèmica pel fet que romanguès tancada per la nit. El segon, ràpidament, va treure l’estelada i comença a increpar al primer, i aquí començà la baralla.

La Falange amenaça i Interior els hi ho permet

El proper 13 de setembre, dos dies després de la Diada de Catalunya que commemora la caiguda de Barcelona durant la Guerra de Successió el 1714 després del setge sofert, se celebrarà un aconteixement que podríem etiquetar com a històric. Per primera vegada des d’aquell moment, una part del poble català podrà decidir si vol ser independent o no. Aquest fet es viurà a Arenys de Munt, una petita població del Maresme on va ser aprobada una moció presentada per la CUP d’Arenys de Munt, a petició del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) que demanava la celebració d’un referèndum popular sober la independència. A més, s’hi sumaren ERC, CiU i AM2000 (una EPM).

Estatutet? No, Independència!

Darrerament s’està parlant molt de si l’Estatut per aquí, competències per allà i Tribunal Constitucional més enllà. I és que ara sembla que entrin totes les presses. El Tribunal Constitucional a punt de dictar sentència sobre el recurs presentat pel PP i els xiringuitos post-franquistes per la pressumpta inconstitucionalitat de l’Estatut. I fins i tot un jutge del Tribunal Constitucional ja està dient que dóna per fet que sortirà a favor dels que el presentaren, quan, que jo sàpiga, un jutge ni pot estar posicionat durant l’estudi del cas, ni pot opinar sobre el cas abans del veredicte, perquè ja s’està posicionant. I per l’altra banda, els de Can PSOE i els seus amiguets van a corre-cuita fent la feina que no havíen fet fins ara, pactant mesures a mitjà-llarg termini quan havien de ser immediates, fent nyaps mil i, en definitiva, retallant l’Estatut, mentre que van entonant el “que dolents els del PP i els del Tribunal Constitucional que ens el volen retallar!”.

Castiga’ls amb el teu vot! Vota Iniciativa Internacionalista!

Vota Iniciativa Internacionalista

A Badalona estem assistint des de fa anys a processos engegats a nivell dels Països Catalans i dels diferents pobles sota administració espanyola. La crisi, provocada per les mateixes polítiques impulsades des de l’Eurocambra, la retallada de drets laborals en pro del màxim benefici dels empresaris, la constant fuita de diner públic cap als bancs mentre són milers els badalonins i badalonines que es troben a l’atur, dels quals, una part gens despreciable, no reben cap tipus d’ajuda compensatòria, la privatització dels serveis públics, amparats per directives com ara la Bolkenstein o la de Bolonya per a la Universitat.

Però lluny de permetre alternatives, llueix les seves armes de control social i dissident. Lleis de partits que il·legalitzen idees tot o recolzant-se en la Unió Europea, actuacions policials com les recentement protagonitzades pel Cos d’Antiaval·lots dels Mossos d’Esquadra que amenacen drets com el de la llibertat d’expressió i manifestació, o que neguen la participació als milers de persones migrades que hi ha a la ciutat, tot permetent la seva exclusió social i criminalització amb la Directiva Europea del Retorn, creant un marc perfecte pel creixement del racisme i la xenofòbia que s’ha evidenciat en diferents moments a Badalona.

És per això que les treballadores i els treballadors, els i les estudiants, els moviments socials, necessitem una veu a Europa que estigui al costat de les lluites obreres contra retalls i acomiadament. Una veu contra les lleis d’estrnageria que deixen miliols de treballadors sense cap dret. Una veu que expliqui que som una nació i que volem exercir lliurement el dret a l’autodeterminació, i que defensi la llengua catalana des de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Una veu que denuncïi les privatitzacions. Una veu que denuncïi les pràctiques repressives i la persecució de les persones i moviments polítics que denuncien les conseqüèndies de l’Europa del capital i dels estats. Una veu internacionalista al costat dels pobles d’arreu que lluiten contra l’opressió i les guerres imperialistes, amb la notable contribució dels exèrcits de la Unió Europea.

Per construir una altra Europa que sigui la de les treballadores i els treballadors, i la de les nacions lliures, donem suport a la candidatura Iniciativa Internacionalista – la Solidaritat entre els Pobles, sorgida de la voluntat d’organitzacions polítiques diferents, i de persones no enquadrades a cap organització, d’aplegar forces per portar les demandes de la ciutadania a la mobilització.

El 7 de juny, castiga’s amb el teu vot! Vota Iniciativa Internacionalista – la Solidaritat entre els Pobles.

La crisi que la paguin ells!

Sempre m’ha fet gràcia les campanyes electorals. Fins i tot diria que les espero amb una cèrta ànsia. I no, no és per poder votar -ja sabeu que trobo molt més important la lluita dia a dia que la papereta cada quatre anys- sinó perquè em permeten riure de les bajanades que arriben a dir alguns. La política professional ha degenerat tant que es pot dir qualsevol cosa que sembla que sigui una victòria. Fins i tot, es pot sortir a recolzar un implicat en un cas de corrupció -que no és l’únic corromput, però ja sabem com va això- i dir que tot és un muntatge i que hi ha una inquisició. I això ho diuen uns que encara se’ls espera per condemnar el franquisme!

Perdoni, que puc votar?

Veient tot el que està passant aquests dies al voltant de les candidatures a les eleccions europees cada cop tinc més clar que l’únic que els hi falta a les autoritats espanyoles és limitar el dret a vot. I és que en aquesta suposada democràcia -que d’això en té poc- ara ja no hi ha cap tipus de llibertat per votar. Bé, de fet, sí, sempre i quan votis als que ells volen o consenteixen. És allò que va dir Henry Ford: “els meus compradors poden escollir el color del seu utilitari sempre i quan sigui negre”.

I és que, malgrat deien que la llei de partits “no il·legalitza persones ni idees sinó organitzacions”, amb els arguments que han donat per fer-ho amb Unidá Nacionalista Asturiana (UNA) i Iniciativa Internacionalista (II), es veu clarament que això no és així, sinó que darrera d’aquesta llei hi ha dues causes: la primera, motius electorals, com s’ha vist en el cas de les eleccions a Euskadi; i la segona, impedir que hi hagi  cap candidatura que defensi d’una manera contundent el trencament amb Espanya i amb el sistema, i més encara si aquesta es presenta a organisme internacionals i tenen opcions a tenir representació, no sigui cas que a fóra sapiguessin quin grau de “democràcia” hi ha aquí.

Can Móra o la victòria del masclisme

Ja fa setmanes, vas saltar la polèmica sobre la possible reconversió de Can Móra -propietat de la Penya- en una escola de l’Opus amb ensenyament “diferenciat”, un eufemisme per dir que es separarà l’alumnat per sexes.

La meva intenció era escriure en aquell moment, però vist que anaven sortint diferents reaccions i entrevistes, vaig preferir esperar-me a veure què es deia. Per sort, la gran majoria es posicionaven en contra, però m’ha cridat força alguns arguments que es donen a favor, com per exemple, els que aporta en Ferran Falcó. Segons el tinent alcalde, aquesta construcció no només ajudarà a la Penya, sinó que també aportarà uns nous equipaments a la ciutat.

L’ordenança de la censura política

Llibertat d'expressió, prou censura política a Badalona!

Ja feia temps que una part de la societat badalonina ho anàvem dient que això de l’Ordenança de Civisme, de civisme en tenia ben poc i tenia molt d’afany recaptatori i de retallada de llibertats.

Avui, a la Plaça de la Vila, s’ha vist ben clar aquest tarannà, en concret, en la seva branca de censura política cap a una sèrie d’entitats gens còmodes a l’Ajuntament.