Polítics “democràtics”, tècniques franquistes

Els que em llegiu normalment sabreu que sempre he considerat que l’actual sistema polític, malgrat amagar-se rere una màscara de democràcia, no ho és pas. Però, per molt que sembli que res em pot sorpendre ja, encara hi ha dies que, incrèdul, assisteixo a mostres claríssimes d’aquesta, per mi, obvietat.

I és que ahir es presentava al ple de l’Ajuntament una moció en relació a les expulsions i les amonestacions públiques de la UAB. Aquesta va ser impulsada des de la CUP de Badalona, seguint l’exemple d’altres CUP que ja ho han fet. Com que a Badalona no tenim representació, i el nostre reglament de participació és tant obert (vegi’s la ironia), en no poder presentar-ho directament, ho vem fer a través d’ICV-EUiA, que després de modificar algunes (bastantes) coses, i donar-li a la moció un toc més moderat, la va presentar. Tot i això, vàrem demanar torn de paraula per tal de defensar la nostra posició. Els encarregats érem en David Alfara, estudiant amonestat, i jo mateix, que a més de membre de la CUP sóc estudiant de la UAB.

L’evidència es produí ahir. La moció va ser perfectament defensada pel David, tot evidenciant les incoherències i les irregularitats del procés d’instrucció. Però la moció, que només demanava una solució dialogada al conflicte, un nou reglament per a la universitat i la defensa de la universitat com a servei públic, va ser rebutjada amb els vots negatius del PP, el PSOE i CiU. ERC es va abstenir, donat que el seu regidor (al que des d’aquí desitjo una ràpida recuperació) no hi era present, mentre que ICV-EUiA va votar a favor. En el moment en que em van comunicar el resultat, em van venir unes paraules que va dir en Ferran Falcó en el passat ple sobre la proposta de baixar els impostos, tot adequant-los a l’IPC actual. Segons ell, si una proposta anava defensada per la CUP i pel PP, partits tant oposats, és que “algo fallava”. Segons la seva lògica, si PP i CiU/PSC voten en contra, és que quelcom de la seva argumentació falla. Doncs com pot ser que aquells que són hereus del franquisme i els que en teoria el van combatre, es possin d’acord per recolzar l’aplicació d’un reglament franquista que vulnera drets fonamentals com la llibertat de manifestació i d’expressió?

Però no només són capaços d’arribar a coincidir amb ells, sinó que també són capaços de jutjar els fets com a “greus” i “violents” sense haver estat presents ni tenir cap prova, només basant-se en les declaracions de l’ex-rector Lluís Ferrer, jutge i part implicada alora. I és que qui els ha conferit aquesta capacitat de judici? És que tenen poders que desconeixem i poden traslladar-se al dia i al lloc on volen, i veure què va passar? O tenen el poder d’estar a llocs i no ser vistos? O és que són éssers divins i els seus judicis estan per sobre de qualsevol dubte?

Si heu anat llegint, haureu vist que, malgrat que havia dit que jo intervindria, no he dit res de la meva intervenció. Això és perquè no es va produir. En  nar-me a presentar als guardes urbanos que s’encarreguen de les persones amb paraula demanada, se’m va comunicar que no hi era. Allà estava la responsable del departament de Participació Ciutadana, que em va indicar que la fòrmula de fer un l’exposició i l’altre el torn de rèplica no es podia fer. Jo mateix, li vaig indicar exemples de casos en que s’havia fet i no feia gaire. Va ser llavors quan se’m va comunicar que això només es feia “en casos excepcionals”, sense que això estigui reflectit en cap moment en el Reglament de Participació Ciutadana. Això vulnera el dret a la llibertat d’expresssió, recollit en la seva tant apreciada Constitució (si ni ells l’apliquen, qui l’ha d’aplicar?), alhora que també els drets de petició i d’intervenció en sessions públiques municipals, recollits en el Reglament de Participació Ciutadana. Sembla doncs, que aquí a qui no interessa, no se li deixa parlar, i es queden tant tranquils. I a això li diuen democràcia?