La pervivència de l’aristocràcia

Per molt que, posteriorment, l’aristocràcia ha quedat lligada al llinatge i a la riquesa, en els seus inicis estava molt més relacionada amb la capacitat intel·lectual. I és que l’aristòcrata era aquell que havia estat escollit per governar pels seus coneixements.

És a dir, un aristòcrata seria, en un principi, el que avui entenem com a intel·lectual. És una paraula que a mi em suposa un cert rebuig, perquè veig de definició vaga (qui no utilitza l’intel·lecte?) i no hi veig cap altre objectiu del d’elevar a un grup de gent a una categoria “especial”, molts cops no creada en va, doncs durant molt de temps han estat referents, ideòlegs i, alguns, herois.

Però tot “intel·lectual”, té el perill de tornar a caure en la funció aristocràtica original si arriba a creure’s realment aquestes barreres i es pensa que aquesta “superioritat” li fa esdevindre una mena de salvador. Aquest axioma ja va ser plantejat per Ortega y Gasset, que considerava que els intel·lectuals havien d’intervindre de manera activa en la política, fins i tot plantejant-se la creació d’un Partit dels Intel·lectuals. La idea va ser encara reinterpretada i desenvolupada pels ideòlegs de La Falange. Perquè veiem fins a quin punt són perilloses aquestes pràctiques.

En el darrer article d’en Jaume Oliveras, feia una crítica a la CUP on deia que un company feia proclames a assaltar els palaus d’hivern quan ja no hi havia cap a Badalona. Això no passaria de la mera anècdota, si no hagués estat perquè és el segon cop seguit que hi ha una crítica cap a la CUP just quan es torna a fer feina visible. Llavors caus en la conta que ell és un dels impulsors del denominat “Club dels 27”, una mena de club tancat d’intel·lectuals, que ja de per si et planteges “això vol dir que només 27 persones utilitzen l’intel·lecte a Badalona?”. Però a més, llegint una entrevista que ha sortit publicada a El Tot on, a la pregunta de si tenia contactes de tipus polític ell contestava que tenia un projecte molt interessant entre mans, t’assalten els dubtes.

I és que quan els intel·lectuals s’autootorguen la salvació de la societat, qualsevol moviment que els hi pugui fer ombra en la consecució del canvi (i més si promulga una popularització del poder, cosa totalment contrària al seu model aristòcrata allunyat de la població), els molesta i l’ataquen veient o creant fantasmes allà on no hi ha.

I, encara que dubto que el senyor Jaume Oliveras llegeixi aquest bloc, li diré que vosté, com a intel·lectual, hauria de veure que, de palaus d’hivern, encara en queden a Badalona. El palau d’hivern no es prengué perquè era un palau, sinó perquè era allà on estava el poder…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s