Estat de dret?

Avui ha estat un dia d’eleccions, malgrat no es celebressin al nostre país, i és que hi havia eleccions autonòmiques a Galiza i a Euskadi. Jo, com la gran majoria de la població catalana, també he estat seguint els informatius que en parlaven. Tot i que, al contrari que molta gent, estava més per les eleccions gallegues que per les basques… Cosa de la sang, imagino.

Ara bé, com a apassionat d’Euskal Herria, també estava pendent de com evolucionaven les coses allà. Tot i que he tingut alguna variació respecte els escons de la previsió que tenia al cap, el panorama s’ha presentat més o menys igual. Pel que fa a Galiza, també s’ha complert, per desgràcia, el que em temia.Però no analitzaré els resultats, que crec que no em correspon, sinó una cosa que he sentit un parell de vegades.

La primera ha estat aquest migdia, en un avenç informatiu, diria que de la cadena Cuatro, on no se qui (només estava escoltant en aquell moment i no he prestat atenció al nom) ha dit que “el que estava clar és que avui, guanyés qui guanyés, guanyava la democràcia i guanyava l’Estat de dret”. Això ja m’ha mosquejat, però bé, sent Cuatro, tampoc era d’extranyar. Ara bé, després, quan ja s’havien tancat els col·legis, estava veient l’especial de TV3 i  per analitzar els resultats havien portat a dos sociòlegs. Tampoc he pogut saber noms ni ideologies, doncs quan hi he parat atenció ja ho havien dit, però per les declaracions, un era del PP i l’altre del PNV. En mig dels comentaris, el del PNV ha dit que no estava d’acord amb la llei de partits perquè es deixava de banda a una part de la societat i el del PP ha dit que a ell li semblava perfecte perquè servia per “garantir la democràcia i l’ordre constitucional”.

Anem a veure, ni això és un estat de dret ni la llei de partits garanteix la democràcia. És que ens prenen per babaus o què? Tot estat de dret garanteix uns mínims drets fonamentals, entre els que hi ha la llibertat d’opinió, la llibertat de vot i el dret a presentar-se i poder ser escollit, igual que el dret a ser representat. Perdonin, però d’això, a l’Estat Espanyol, no tots en tenen, i d’altres, se’ns amenaça molt ràpidament amb no tenir-ho. Així mateix, la llei de partits tampoc garanteix la democràcia, és més, la impedeix, ja que, tal i com bé deia el sociòleg que he citat abans, deixa de banda a una part important de la societat, cosa que un estat democràtic no pot permetre sota cap tipus de concepte. I alguns lectors podeu dir que clar, ells recolzen als terroristes i tot això que s’escolta tant, però el fet és que en un estat democràtic, això no és escusa, i tota persona té dret a ser representada i, inclús, a presentar-se i ser escollida.

Si analitzem a fons això veurem com la llei de partits és, de fet, una persecució purament política. Com tots sabeu, ha estat utilitzada conta l’Ezquerra Abertzale. Però què passa amb aquells casos que són justament, d’ideologia contrària a aquest moviment? Posem per cas Pedro Cuevas, l’assassí de Guillem Agulló, que es va poder presentar a les eleccions municipals del 2007 i el seu partit, Alianza Nacional, no ha estat il·legalitzat tot i les clares vinculacions d’aquest amb grups paramilitars d’extrema dreta. Però nem a casos més famosos, com Manuel Fraga. Tots sabem que és membre del PP, senador, expresident de la Xunta de Galiza… I tot això, havent estat al Consell de Ministres d’un règim dictatorial que va signar milers de penes de mort a pressos polítics. I aquesta gent es pot presentar? I és que aquí ve el perquè de la Llei de Partits. No està pas dissenyada per garantir la democràcia i l’Estat de dret, ans al contrari, està dissenyada per tal de poder limitar-los i així mantenir l’ordre constitucional, tot permetent la continuitat del sistema polític espanyol, que d’altra manera seria molt difícil.

Sí, senyores i senyors, no estem en un sistema democràtic, estem en un sistema constitucionalista i, per tant, a una democràcia i un estat de dret limitats i lligats a la Constitució.