Càrrega dels Mossos el dia 4 de març
Avui és 4 de març. Ara fa un any, a aquesta hora, prop de 150 persones estàvem al pati de la Facultat de Lletres, concentrades. A dins de la Facultat, uns companys s’havien tancat per demanar la paral·lització del Pla Bolonya i l’obertura d’un diàleg real.
La tancada havia començat al matí, moment en que havien desallotjat l’edifici i n’havien tallat els accessos. Van estar hores intentant parlar amb el rector i el seu equip, però només van contestar amb amenaces, malgrat que cal reconèixer els esforços de certa gent. Fins i tot arribant a la burla, feta davant meu, del llavors vicerector d’estudiants, que assegurava que “a aquests els hi fa falta una visita dels mossos”. I sí, cap a les 4, la gent que estàvem intentant ajudar des de fora explicant la situació, vam ser avisats per la gent de dins: “han avisat als mossos, aneu tothom a fora”.
Allà va començar una roda de premsa i, després, la concentració. Cap a les 6 van arribar les primeres furgones de Mossos, malgrat no van entrar. Havien vingut des de Girona, ja que les destinades a la zona de Barcelona estaven totes controlant els afeccionats de no se quin club que jugava contra el Barça. En aquest moment es produeix la primera apagada. Tot es queda sense llum, però encara hi havia algo de llum solar. Poc després tanquen l’accés a l’hemeroteca, on estaven la llavors degana de la facultat, Helena Estalella, així com el vicerector d’estudiants, Joan Carbonell, esperant a ser espectadors d’un macabre espectacle. A mesura que es va fent fosc, els mossos ens arraconen contra dues parets, sense carregar ni res. Mentres, accedeixen a l’interior de la facultat, on els companys s’havien encadenat, però cap moviment.
Quan ja era prou fosc, sobre les vuit i escaig, es tornen a apagar tots els llums, només es veuen els focus de les càmeres de televisió. Ara sí, amb nosaltres assaguts i sense poder veure res, comença la càrregar. Empentes, insults, estirades de cabell… Els mossos ens arraconen contra una paret i comencen a apretar, sense obrir cap sortida, de moment. Quan porten aproximadament un minut apretant, deixen una única sortida, que per a més mofa, té un petit mur. Es viuen corredisses, gent sagnant, caient… Els que estàvem al final, se’ns empeny, se’ns insulta. Finalment acabem sortint. Els mossos formen un nou cordó per no permetre el pas al pati. Els estudiants, en formen un altra davant d’ells. De mentre, observem com els membres de l’equip de govern de la UAB i de la facultat tenen dibuixat un somriure a la seva cara. Es truca a urgències per a que enviin ambulàncies pels ferits, que n’hi ha molts, però els mossos n’intercepten una i l’obliguen a parar a uns 100 metres d’on estàvem. Si volies anar-hi, abans havies de passar tot el procés d’identificació, davant la indignació d’estudiants i dels assistents de l’ambulància. Una segona ambulància és obligada a girar cua i tornar. Paral·lelament, la concentració és de nou atacada pels mossos, que aconsegueixen obrir un passadís, per on treuran als tancats.
La nit va acabar amb més de 50 persones ferides, entre d’ells jo, amb una cama amb un hematoma fort i un tendó del braç afectat per dos cops molt forts que vaig rebre en tapar-me el cap amb el braç. Al dia següent, 3000 persones es dirigeixen en manifestació al rectorat. Allà dalt no s’hi quep. Els ferits anem a davant per demanar explicacions al rector, però no hi és, havia fugit literalment. Anem a buscar al vicerector d’estudiants, que es nega a obrir boca tot dibuixant un somriure de mofa…
Avui, un any després, els estudiants seguim reclamant la paral·lització del Pla Bolonya i l’obertura d’un procés de diàleg real. La resposta, la mateixa: sordesa i repressió. Vagues, manifestacions, concentracions, … Però només ens varen escoltar quan vàrem ocupar les aules, i quan desocupàrem com a gest de bona voluntat, de nou sordesa… De mentre, s’obrien 31 expedients disciplinaris, que acabarien amb 26 amonestacions públiques i 6 expulsions. El passat dilluns 23 de febrer, el company Tomàs Sayes iniciava una vaga de fam per la universitat pública. 10 dies després, encara la manté fins que s’avanci en el procés de paral·lització del Pla Bolonya i d’obertura de diàleg.
I és que nosaltres no ens rendim. Per cada persona que reprimeixin, serem més protestant, perquè si ens toquen a un, ens toquen a tot. I si ens intenten silenciar, cridarem més fort.
Ni mossos, ni empreses, ni expedientats, contra Bolonya, vaga general!
Veus de Lluita 