La crisi que la paguin ells!

Sempre m’ha fet gràcia les campanyes electorals. Fins i tot diria que les espero amb una cèrta ànsia. I no, no és per poder votar -ja sabeu que trobo molt més important la lluita dia a dia que la papereta cada quatre anys- sinó perquè em permeten riure de les bajanades que arriben a dir alguns. La política professional ha degenerat tant que es pot dir qualsevol cosa que sembla que sigui una victòria. Fins i tot, es pot sortir a recolzar un implicat en un cas de corrupció -que no és l’únic corromput, però ja sabem com va això- i dir que tot és un muntatge i que hi ha una inquisició. I això ho diuen uns que encara se’ls espera per condemnar el franquisme!

Perdoni, que puc votar?

Veient tot el que està passant aquests dies al voltant de les candidatures a les eleccions europees cada cop tinc més clar que l’únic que els hi falta a les autoritats espanyoles és limitar el dret a vot. I és que en aquesta suposada democràcia -que d’això en té poc- ara ja no hi ha cap tipus de llibertat per votar. Bé, de fet, sí, sempre i quan votis als que ells volen o consenteixen. És allò que va dir Henry Ford: “els meus compradors poden escollir el color del seu utilitari sempre i quan sigui negre”.

I és que, malgrat deien que la llei de partits “no il·legalitza persones ni idees sinó organitzacions”, amb els arguments que han donat per fer-ho amb Unidá Nacionalista Asturiana (UNA) i Iniciativa Internacionalista (II), es veu clarament que això no és així, sinó que darrera d’aquesta llei hi ha dues causes: la primera, motius electorals, com s’ha vist en el cas de les eleccions a Euskadi; i la segona, impedir que hi hagi  cap candidatura que defensi d’una manera contundent el trencament amb Espanya i amb el sistema, i més encara si aquesta es presenta a organisme internacionals i tenen opcions a tenir representació, no sigui cas que a fóra sapiguessin quin grau de “democràcia” hi ha aquí.

Can Móra o la victòria del masclisme

Ja fa setmanes, vas saltar la polèmica sobre la possible reconversió de Can Móra -propietat de la Penya- en una escola de l’Opus amb ensenyament “diferenciat”, un eufemisme per dir que es separarà l’alumnat per sexes.

La meva intenció era escriure en aquell moment, però vist que anaven sortint diferents reaccions i entrevistes, vaig preferir esperar-me a veure què es deia. Per sort, la gran majoria es posicionaven en contra, però m’ha cridat força alguns arguments que es donen a favor, com per exemple, els que aporta en Ferran Falcó. Segons el tinent alcalde, aquesta construcció no només ajudarà a la Penya, sinó que també aportarà uns nous equipaments a la ciutat.