Sempre m’ha fet gràcia les campanyes electorals. Fins i tot diria que les espero amb una cèrta ànsia. I no, no és per poder votar -ja sabeu que trobo molt més important la lluita dia a dia que la papereta cada quatre anys- sinó perquè em permeten riure de les bajanades que arriben a dir alguns. La política professional ha degenerat tant que es pot dir qualsevol cosa que sembla que sigui una victòria. Fins i tot, es pot sortir a recolzar un implicat en un cas de corrupció -que no és l’únic corromput, però ja sabem com va això- i dir que tot és un muntatge i que hi ha una inquisició. I això ho diuen uns que encara se’ls espera per condemnar el franquisme!
Però crec que en aquestes eleccions ja s’ha traspassat aquesta línia del riure. Entre els eslògans que directament passen de la hipocressia a la pocavergonya i el que no comuniquen absolutament res, els nostres carrers s’omplenen de cartells i pancartes malbaratades, mentre les que realment servirien com alternativa, no aconsegueixen prous recursos i s’han de conformar amb unes poques enganxines i algun cartell.
Només fa falta mirar els eslògans de les principals forces polítiques a la Comunitat Autònoma de Catalunya per veure fins a quin punt ha arribat la degeneració:
- PSC-PSOE: “Ells també volen canviar el món”, on surten les cares de Aznar, Bush, Berlusconi, Chirac i Kacynski. Ara resultarà que el PSOE és un partit transformador… A més, ja té nassos que a sobre proclamin que la crisi la paguin ells… Ara resultarà que la crisi és culpa d’aquests i no és una crisi de sistema i que els poders fàctics com, per exemple, el senyor Botín i el Banco Santander no tenen res a veure… Que dur ha de ser posar-se aquesta careta de “revolucionari” sabent que tu ets part del problema!
- CiU: “Ara”, aquesta és la que m’ha deixat més desconcertat, certament. Ara què? Ara regionalisme, Ara Estatut retallat, Ara pujolisme, Ara ràtzia independentista… Sembla que hagin fet tantes coses que ja no saben ni que vindrà ara i per això ho deixen sense dir…
- ERC: “JunqUEras, pròxima estació: Europa”, que a part del joc fàcil amb el cognom del professor d’història medieval -al que cal dir que respecto com a historiador-, fa certa gràcia pel canvi de discurs. Abans, en algunes campanyes, feien servir allò de “Propera parada/propera estació: independència”, ara sembla que s’han moderat i ja només volen anar a Europa…
- PP: “Ara solucions”, que sembla que li hagin robat la idea a CiU, però aquests sí l’hagin desenvolupat una miqueta, però no gaire tampoc. Quan el veus et planteges quines solucions i a què. Si ja per començar, per ells la crisi no és de sistema, ni tan sols de model econòmic… I quan sents als senyors del PP dient, per exemple, que Catalunya té massa autonomia o que permetre que una candidatura es presenti a les europees és un pas enrere en la democràcia i les llibertats, llavors ja es comença a què volen donar solucions…
- ICV-EUiA: “Crisi de dretes, solucions d’esquerres”. Aquest ja és el summum. O sigui, ells, que van abandonar la lluita pel canvi de model i de sistema, que han estat al govern des del 2003, que estan permetent la privatització dels serveis públics, ara es proposen com a solució? Però si són part del problema! A més, no se si com a ironia o que realment s’ho pensen, certes organitzacions vem rebre un mail convidant-nos a un col·loqui sobre solucions a la crisi. Tu l’has provocada, en part, i ara vols que la resta et treguem les castanyes del foc? Au va!
Com veieu, el que hi ha, com diuen uns companys valencians, és “molta corbata i molt poca vergonya”
Veus de Lluita 