Els vells tics sempre tornen

Imatge de la campanya de suport

Els castellans solen dir “Por mucho que la mona se vista de seda, mona se queda”. I la veritat és que trobo que és una dita molt encertada, doncs pocs cops no resulta vàlida. N’hem vist mil i un casos en diferents àmbits: religió, esports (vegi’s Juanito Mueleg), música, etc. I per desgràcia, aquesta dita també porta la raó en política, ja que tard o d’hora els partits i els polítics acaben adoptant els tics d’allà on procedeixen. De fet, segurament no els han abandonat mai, i només s’han posat una disfressa, però són incapaços de dominar aquests tics, que deixen veure de tant en quan.

La utilització de la memòria històrica

El passat dimarts va haver-hi, tal i com s’ha denominat, una “guerra de banderes” entre ICV i ERC a Gràcia que quasi arriba a les mans (de fet, no va arribar perquè els veïns ho van evitar). Els fets van ocòrrer entre el president del districte de Gràcia i membre d’ERC, Ricard Martínez, i un conseller d’ICV-EUiA del districte, Roger Amigo. L’enfrontament va començar quan el primer anà a col·locar una bandera estelada on hi havia la republicana que hi constava, juntament amb la senyera, dins la inauguració de la Plaça de les Dones del 36, que ja venia carregada de polèmica pel fet que romanguès tancada per la nit. El segon, ràpidament, va treure l’estelada i comença a increpar al primer, i aquí començà la baralla.

La Falange amenaça i Interior els hi ho permet

El proper 13 de setembre, dos dies després de la Diada de Catalunya que commemora la caiguda de Barcelona durant la Guerra de Successió el 1714 després del setge sofert, se celebrarà un aconteixement que podríem etiquetar com a històric. Per primera vegada des d’aquell moment, una part del poble català podrà decidir si vol ser independent o no. Aquest fet es viurà a Arenys de Munt, una petita població del Maresme on va ser aprobada una moció presentada per la CUP d’Arenys de Munt, a petició del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) que demanava la celebració d’un referèndum popular sober la independència. A més, s’hi sumaren ERC, CiU i AM2000 (una EPM).

Estatutet? No, Independència!

Darrerament s’està parlant molt de si l’Estatut per aquí, competències per allà i Tribunal Constitucional més enllà. I és que ara sembla que entrin totes les presses. El Tribunal Constitucional a punt de dictar sentència sobre el recurs presentat pel PP i els xiringuitos post-franquistes per la pressumpta inconstitucionalitat de l’Estatut. I fins i tot un jutge del Tribunal Constitucional ja està dient que dóna per fet que sortirà a favor dels que el presentaren, quan, que jo sàpiga, un jutge ni pot estar posicionat durant l’estudi del cas, ni pot opinar sobre el cas abans del veredicte, perquè ja s’està posicionant. I per l’altra banda, els de Can PSOE i els seus amiguets van a corre-cuita fent la feina que no havíen fet fins ara, pactant mesures a mitjà-llarg termini quan havien de ser immediates, fent nyaps mil i, en definitiva, retallant l’Estatut, mentre que van entonant el “que dolents els del PP i els del Tribunal Constitucional que ens el volen retallar!”.