Estatutet? No, Independència!

Darrerament s’està parlant molt de si l’Estatut per aquí, competències per allà i Tribunal Constitucional més enllà. I és que ara sembla que entrin totes les presses. El Tribunal Constitucional a punt de dictar sentència sobre el recurs presentat pel PP i els xiringuitos post-franquistes per la pressumpta inconstitucionalitat de l’Estatut. I fins i tot un jutge del Tribunal Constitucional ja està dient que dóna per fet que sortirà a favor dels que el presentaren, quan, que jo sàpiga, un jutge ni pot estar posicionat durant l’estudi del cas, ni pot opinar sobre el cas abans del veredicte, perquè ja s’està posicionant. I per l’altra banda, els de Can PSOE i els seus amiguets van a corre-cuita fent la feina que no havíen fet fins ara, pactant mesures a mitjà-llarg termini quan havien de ser immediates, fent nyaps mil i, en definitiva, retallant l’Estatut, mentre que van entonant el “que dolents els del PP i els del Tribunal Constitucional que ens el volen retallar!”.

I ara resulta que han sortit unes determinades associacions, que més que nacionalistes/independentistes, s’haurien de catalogar clarament com regionalistes, dient que s’ha de sortir al carrer a defensar l’Estatut, quan alguns d’ells fins i tot no estaven d’acord ni amb aquest, ni amb com s’estava portant el seu desenvolupament. Però ara, posa’ts a baixar-se els pantalons, se’ls baixen del tot i abandonen el projecte independentista per defensar unes molles de pà que encara ens vinculen més amb Espanya. I ja no parlem de com han abandonat la resta dels Països Catalans, amb Estatuts tant o més penosos que el de la Comunitat Autònoma de Catalunya, i això, els que en tenen!

Ja fa 31 anys des que s’implantà el model estatutari i de les “autonomies”, que si són autònomes, què coi esperem per decidir el que ens roti? Doncs bé, en aquests anys no només no s’ha avançat, sinó que s’ha anat cap enrere. Primer va ser amb les dificultats dels traspassos, després amb la LOAPA (que va ser parada, però que va bloquejar algunes competències de l’antic Estatut), després el famós “prometo que apoyaré el proyecto de Estatuto que salga del Parlament de Catalunya” i el posterior “dije apoyaré? Quise decir recortaré!” que va fer de la maneta amb l’Artur Mas, el que ens havia de salvar de les mans obscures de Madrid. I no només això, sinó que hi ha competències, en principi de la Generalitat, on mitjançant dobles interpretacions, les manté el Govern espanyol, que des de fa anys, les utilitza per una clara espanyolització de la societat catalana (utilitzant a més, partits que en teoria només obeeixen als seus afiliats catalans, i premsa escrita que tendeixen més cap a octavetes dels partits). Així doncs, en aquests anys, ha quedat més que demostrat que l’Estat Espanyol (entenent-se com a òrgan, no com a territori), no té cap tipus d’intenció d’avançar cap al que els catalans volem i que no només no permetrà deixar-nos decidir el nostra destí, sinó que, abans, es carrega les particularitats de la societat catalana.

Vist el panorama, crec que està clar el que cal. Cal sortir al carrer? Sí, com sempre, però no defensant un contracte que ens lliga a Espanya. Cal trencar ja amb els partits del sistema, que ni uns ni els altres es diferencien entre ells -ja només els hi falta que qualsevol dia els dirigents s’equivoquin de partit i veiem al senyor Carod-Rovira dient “des del Partit Popular pensem…”- i els seus satel·lits i rentades de cara, i avançar cap a una mobilització popular, amb una idea clara, la independència del poble català, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Perquè, com deien els Brams, “L’autonomia que ens cal, és la de Portugal!”.

PROU D’ESTATUTS! INDEPENDÈNCIA I REVOLUCIÓ!

Portugal – Brams