Fa uns dies feia una entrada parlant sobre el consentiment que interior havia donat a La Falange per fer una manifestació a Arenys de Munt el mateix dia que es celebrava la consulta per la independència. Cal dir, abans de tot, que la concentració s’ha passat al dia 20, una setmana més tard, per no fer-la coincidir amb el 13-S. Tot i això, l’Estat intenta ara que tampoc passi res perquè es manifestin aquell dia. Com? Doncs intentant que no es pugui celebrar la consulta popular i democràtica d’autodeterminació.
Resulta que l’Estat ha presentat un recurs per tal que no es pogués celebrar la consulta, alegant que aquesta excedeix les competències que tenen els Ajuntaments i que, segons l’informe elaborat per la Fiscalia, donaria el tret de sortida d’una sèrie de consultes que provocarien una gran desestabilització a nivell estatal. Doncs bé, ara resulta que, dos dies després de presentar-se el recurs, la jutgessa ja ha donat la raó a l’Estat, tot anulant l’acord del ple municipal del 4 de juny que acordava donar suport a la consulta i cedir una de les sales del consistori (des de quan un Ajuntament no pot cedir les seves instal·lacions?) tot alegant que la consulta ultrapassa les seves competències. Tot i així, ha citat a l’Ajuntament d’Arenys de Munt i a la Fiscalia per sentir els seus arguments (és a dir, ha dictat sentència abans de sentir els arguments… una mica irregular).
I és que malgrat que ens venguin que això és una democràcia, que es respecta la opinió de la gent, després resulta que quan un tema afecta al bon funcionament del seu Estat i del seu sistema, no només no respecten l’opinió de la gent, sinó que directament prohibeix que l’expressi, ignorant així el problema. Això, per molt que es digui, no és democràtic, àdhuc és propi d’un sistema totalitari. I no és pas una sorpresa, doncs ja sabem que aquest sistema “democràtic” espanyol, fill d’una Segona Restauració Borbònica malanomenada “Transició”, no deixa de ser un pacte entre les forces opositores moderades i els franquistes, heretant així moltes de les seves característiques, com l’ultranacionalisme espanyol o la vulneració dels drets de les persones i els pobles.
Però, tot i això, el referèndum es celebrarà. El propi alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, ja ha dit que malgrat la prohibició, diferents entitats privades de la població ja han ofert el seu local per a que es pugui dur a terme la consulta que, ara sí, no podran prohibir. I, tal i com preveia l’informe de la Fiscalia, aquesta és la primera de moltes més que la seguiran, després que la Mesa del Parlametn no acceptés la ILP que demanava la celebració d’un referèndum d’independència. La CUP de Girona ja ha anunciat que està treballant per a realitzar una consulta del mateix tipus a la ciutat, mentre que a Seròs (Segrià) també ha anunciat que té intenció de portar-ne a terme una en el poble.
Contra la seva imposició, respota popular!
Veus de Lluita 
…Si, yo también creo que consultas como la que se pretende deben hacerse. Pero ¿no debería -antes- intentarse un “trabajo de campo” que concluya con la obtención de más adhesiones que las que -casi con seguridad- yá sabe las que serán.?…
Y puntualizo: Tengo la total convicción de que pedir la independencia,para Cataluñya, aún no siendo de ley; es y debería ser -categóricamente- lícito. Pero es también de afirmación categórica que cualquier licitud -quienes la deben ganar- son aquéllas mayorías convencidas…
Y dichas mayorias de no ganarse allí y con quién los votos tienen la fuerza que tienen; nunca serán…
Y si “no son nunca” ¿qué se conseguirá, con lo que los convencidos de siempre expresen,en ésta y en todas las consultas que se puedan hacer.?…
Se conseguirá, lo que yá se tiene, sin consultas. Cualquier otra disquisición ó aspiración -a dicho fin-
nunca será; si no se intenta lo que -nadie- en verdad, está haciendo…Es mi opinión.
Saludos.
M’alegro tornar-te a veure pel meu blog Carles. De fet, primer et vull demanar disculpes per trigar tant en respondre. He estat una mica liat i he hagut d’aparcar per un temps el blog. I amb això també vull disculpar-me per trigar tant en respondre, doncs no trobo la manera de fer que els comentaris s’aprovin directament, hauré de seguir buscant.
Pel que fa al que expressaves, estic d’acord amb tu amb que cal fer aquest treball de camp per tal d’obtenir més suports, però és una feina que ja s’està fent des de fa molt de temps i que es continuarà fent. De fet, a la d’Arenys es va veure que moltíssima gent del poble es va implicar, sigués quin sigués el seu color polític. I el resultat demostra també que la feina de conscienciació també ha funcionat, doncs amb una participació molt elevada dins l’històric de la població, una immensa majoria va votar a favor (i això que si ho comparem amb els vots als partits, no encaixava amb el que havien demanat).
I si mirem el desenvolupament de les noves onades de consultes independentistes (i la proposta d’una general el 2010), veiem que és la gent la que porta la davantera als ensos locals en la majoria dels casos, el que prova que no es fa des d’una minoria, sinó des del mateix poble que decideix organitzar-se i començar el camí cap a les consultes independentistes. I és aquí on crec que aquestes tenen la seva millor arma.