El dia del Barça – Madrid, com moltíssims altres, vaig anar a un bar a seguir el partit. Abans de començar, em vaig trobar al company Jordi Crisol i vàrem estar parlant una estona. Durant la conversa va sortir el tema del seu blog, que havia canviat de direcció, i em va comentar que havia fet una entrada criticant que les JEV fessin un concert pel batxillerat nocturn quan el seu partit, ICV-EUiA, està al govern que ha permès que a Badalona no n’hi hagi.
La conversa s’hagués quedat en una mera visita i algun comentari al seu blog (tal i com ja vaig fer), però avui m’he trobat un altre exemple d’aquest doble joc. A l’entrada del tren hi havia unes persones repartint pamflets i m’han donat un. Era sobre una manifestació i, en un principi, m’ha cridat l’atenció la paraula crisi que es podia llegir en lletres grans com a fons de text, així que m’he interessat. Però aquest interès s’ha esvaït de cop quan he vist el logotip de les organitzacions que ho signaven: UGT i CCOO (l’antiga COCO a Catalunya), sindicats grocs ambdós que es dediquen a pactar amb el govern i la patronal, a acceptar acomiadaments, EROs i rebaixes en els drets dels treballadors i que encara es volen amagar sota la careta de sindicalistes obrers. El més divertit i cabrejant alhora és el punt “cap ERO ni tancament sense justificació”. Des de quan un ERO és justificable sindicalment parlant? Un cop més, demostrant la seva submissió.
I és que els partits ja utilitzen aquestes plataformes per fer-se un rentat de cara. Ja siguin en el terreny sindical (CCOO i UGT) com juvenil (JEV, JC, JERC, JNC, Nuevas Generaciones, JSC,…), estudiantil (AJEC, Estudiants en Acció, FNEC, AEP, Nexe Socialista,…),etc., creen organitzacions que corren a dir-se independents i que generalment fan un discurs més obert i “radical” que el partit, però que realment estan no només lligats, sinó totalment vinculats a aquests, arribant a controlar la seva línia política i les seves actuacions. És llavors quan s’entren en aquestes contradiccions on una organització vinculada a un partit protesta per una mesura en la que hi ha intervingut el mateix. Però no són contradiccions espontànies o, com a mínim, no contemplades, sinó que són la manera que tenen els partits de seguir captant a una gran massa de votants que van més enllà del que el partit és. Dit d’una altra manera, són organitzacions que s’encarreguen de maquillar la ideologia real dels partits per a presentar-la com a més propera a la gent per sectorials.
Això no treu que de vegades les iniciatives puguin ser bones, però quan hi ha aquest tipus d’actes convocats per aquestes organitzacions cal ser crític i mirar qui hi ha darrere de l’acte i de l’organització. Si no, les protestes seran dirigides pels mateixos que creen el problema i segueix el control dels partits sobre els moviments socials.
Veus de Lluita 