El sí del poble

El diumenge es van fer les 167 consultes sobre la independència de Catalunya que s’havien programat. Malgrat la pluja, el fred i el boicot comunicatiu i d’alguns ajuntaments, 192.460 persones van anar participar en aquesta “festa de la democràcia”, com s’ha anomenat. La participació va ser menor de la que alguns s’esperaven (un 27,44%), però també va ser major del que alguns els hi hagués agradat, els mateixos que ara lladren dient que és una participació molt baixa quan és semblant al de les últimes europees i això tenint en compte que el cens d’aquestes consultes era molt més gran que no el cens electoral espanyol que s’utilitza en les eleccions oficials. També cal contar que aquest era una consulta organitzada per la ciutadania, amb la consegüent limitació econòmica i la manca de la tradicional traca informativa i de campanya.

El que ja és ridícul és que els que hi hagi gent que s’alegri per aquesta “baixa participació” -abans matitzada-. Primer, perquè són la mateixa gent que va fer una crida al boicot i encara es creuen que l’abstenció és espanyolista quan sabem que l’espanyolisme no tendeix gaire a l’abstenció. D’altra banda, són els mateixos que van decidir no anar seguint les crides al boicot. Aquesta gent, tot i estar en el seu dret de no votar, demostra molt poca cultura democràtica, i és una llàstima. Era una crida a decidir per nosaltres mateixos, cosa que fins ara l’Estat Espanyol NO HA PERMÉS. Ara que es pot decidir, ni que sigui de manera simbòlica, hi ha gent que decideix no participar perquè no va d’acord amb el que ells creuen. I això rau en les postures feixistitzades o totalitàries que encara conserva una part important de la tradició política espanyola.

Així doncs, cal valorar molt positivament les consultes, no només per la participació i per la festa que van suposar, siguent un autèntic èxit, sinó també perquè han obert un camí cap a la independència no des dels partits polítics, sinó des de l’autoorganització de la ciutadania, que encara té molta més força. Cal fer una autocrítica també, analitzant-ne els possibles errors comesos. Però sobretot, el que cal fer és advertir a la classe política que aquesta no se l’apunten ells, que aquesta victòria és de la gent. Així, cal parar els peus a gent com en Carles Móra, Alcalde d’Arenys de Munt i que sembla que ja està intentant muntar una plataforma electoral, Uriel Bertran, que segueix intentant aconseguir poder dins d’ERC, Enric Canela, que ja ho va intentar amb els 10000.cat i ara torna a la càrrega… La ciutadania ha creat això i ells no ho poden desvirtuar. I si ho fan, poc “progres” es poden considerar quan estan cometent els mateixos errors que va cometre la Lliga Regionalista el 1909 intentant quedar-se els rèdits de Solidaritat Catalana i el 1918 amb la campanya de l’Estatut.

Finalment, us deixo amb un recull de fotografies que vaig fer durant la consulta a Tiana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s