Avui viurem un moment històric. La societat catalana viurà una jornada per recordar, mobilitzant-se no ja per la retallada de l’Estatut, si no per mostrar al seu rebuig a que 12 persones puguin decidir per sobre de la voluntat del poble català. Avui, el poble català dirà prou. Dirà prou a l’enganyifa de la transició i el seu “estat de les autonomies” i dirà prou als polítics que estan al servei directe de l’Estat Espanyol, un Estat que, lluny d’estar content amb més de 300 anys d’ocupació del poble català, segueix escanyant-lo.
Ja hi ha hagut diferents iniciatives de resposta a la sentència del Tribunal Constitucional, però vull destacar la que han fet diversos ajuntaments (de moment, Arenys de Munt, Calders, Llambilles, Port de la Selva, Sant Pere de Torelló, Tarrés, Vic i Vilafranca del Penedès) que s’han declarat moralment exclosos de la Constitució Espanyola, doncs també havien jurat l’Estatut i ara ha quedat destruit per ser “inconstitucionals” molts dels seus punts. En especial, molt contundent la carta enviada per l’Alcalde de Calders, Jaume Perarnau, al delegat del Govern d’Espanya a Catalunya, Joan Rangel, explicant la decisió presa pel seu consistori. Una iniciativa que deixa, de manera simbòlica, sense aplicació la Constitució Espanyola en aquests municipis.
Seguint aquest exemple, s’ha creat un grup al Facebook, on la gent segueix a nivell personal l’exemple d’aquests municipis (jo no ho he pogut fer per estar a massa grups, però des d’aquí, tot el meu recolzament). Sóc una persona que des de fa anys m’he sentit moralment exclòs de la Constitució Espanyola, doncs és un símbol de la dominació espanyola sobre els pobles peninsulars. Avui, em reafirmo en aquesta exclosió, tant de la seva Constitució com de les seves lleis. Em reafirmo en que el poble català ha de ser i serà lliure, trencant així les cadenes que ens mantenen lligats a l’Estat Espanyol. Em reafirmo en que l’autonomisme ha mort i només ens queda la via independentista. Em reafirmo en que avui, a les 6 de la tarda, seré a la manifestació, per reclamar la llibertat del meu poble i per deixar ben clar als polítics catalans que la mentida que han estat sostenint s’ha acabat i que ara és l’hora del poble!
Lo que yo creo es que la distancia existente entre situarse fuera de la ley,para “combatirla”; nó cambiarla. Y la nada más vacía y desconexa con la Catalunya de hoy. Es lo que más se aproxima a lo inoperante,si de resultados que movilicen se trata…
¡ Es la hora del pueblo,decis…! ¿Pero en verdad -vosotros- creéis que el “pueblo” al que hacéis referencia: Léase Catalunya; está por la labor seudo-revolucionaria que encierra vuestra propuesta.?…Lo que yo creo -y así lo digo- es que vuestros objetivos pasan por destruir demasiado.Mucho más de lo que -para la mayor parte de la gente, es y será razonable- por aquéllo de que a las dificultades de vida existentes hoy; vosotros les queréis añadir muchas más que son(serían) asumibles desde la repetición de situaciones histórico-sociales que “hoy” -de ninguna manera- se dan…
Sí, muy bién; más de un millón de personas presentando su indignación y su “basta yá! el día 10…¿Pero y el 11, el12,el 13 ó el 14 de Julio, qué seguimiento se vivió a nivel de una sociedad que terminaba de decir basta…? Pués el de cualquier día normal… Y es que -hoy- hay que saber asumir que la sociedad actual, dificilmente se subirá a una “masa de nubes” insegura y oscura. Si con éllo,puede perder sencilla y llanamente: La simple comodidad cotidiana que -a pesar de dificultades- ´”aún” pesa cómo realidad tangible.
¿Habláis de las consultas independentistas.? Ciertatmente -en un momento- “encendieron” una sociedad adormilada. Una sociedad que -hoy- ha regresado a su letargo…Yá ni se molesta en valorar los últimos resultados,a nivel de posibilidades. Y -lo más grave- a nivel de futuro. Y es que ésa misma sociedad sabe que el no haber hecho los deberes que tocaban, (en una sociedad “amestizada”), antes de realizar consultas sérias. Producirá más deserción y más desengaño…Cuando el reto signifique ganar ó perder…Nó jugar.
¿Que se empuñan más esteladas que nunca.?…¿Y que los gritos de libertad (junto a bastantes de libertinaje) son muchos.?…Sí. ¿Pero son -hoy- consecuentes ésos gritos, con los inmumerables sacrificios que -a vuestro modo- le afrecéis vivir a la sociedad, para conseguir y hacerlo con seguridades más firmes de las que se tienen.?…
Lo he dicho y lo repito: en 1714 se confió y se derramó mucha sangre. En 1933 Catalunya se subió en la inconsistencia de una ilusión y fracasó,tambiém derramando más sangre. Hoy hay que saber liderar el cambio en la mentalidad de las personas, sin jugarse nada de lo poco que tienen. Y la forma de vida que hoy tienen,quienes a la hora de hablar en las urnas; “pesan” e influyen. No pasa -precisamente- por consentir aventurismos de gran calado,pero de demasiada oscuridad.
Perdonadme: No aportáis nada nuevo que sepa conseguir espacios limpios y receptivos, en las mentes de quienes han de luchar -dentro de sí- con y contra la contradicción que pueda y deba contemplar reenuncias….Aportáis más de lo que yá históricamente hablando, no se ha traducido más que en derrotas…
Y yó -disculpadme- “ahora” quiero ganar. Y lo quiero hacer después de haber recibido una pedagogía que nadie está haciendo. vosotros tampoco…