Crida per Badalona: eixamplant espais per transformar la política

Les eleccions municipals sempre són un reflex dels processos polítics que es viuen en la societat, per això en moments de transformació política pateixen un gran sotrac i sovint són en les que més o en les que primer es noten aquests canvis polítics. No en va són les eleccions que tenen una relació més directe amb el ciutadà. Només cal mirar les municipals del 12 d’abril del 1931, que van esdevenir un plebiscit sobre la monarquia i van precipitar la seva caiguda i la instauració de la Segona República, o les del 3 d’abril de 1979, en que el franquisme -i fins i tot el franquisme reconvertit- s’enfonsava.

Post-9N: I ara què?

Ja sabíem que el 9N no seria el darrer pas en el procés d’independència. De fet, no ho era ni amb la consulta. Un cop passada aquesta data és quan es comença a dibuixar quin ha de ser el següent punt. Però quines possibilitats hi ha?

9N: quatre dades en general i en clau badalonina

Sobre el 9N s’ha dit tant que ha estat un èxit de mobilització, fins a que ha estat un fracàs perquè ha votat només un 30% del cens. Les dades com sempre són interpretables, però sempre va bé fer algunes comparacions per veure realment l’abast de l’èxit/fracàs. Abans, però, cal tenir situat aquest 9N en un procés participatiu mancat d’algunes garanties democràtiques, amb un sistema molt diferent a l’utilitzat habitualment i amb una certa por a represàlies fruit de la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional i de les informacions sobre l’actuació de la Fiscalia en els dies previs, i després de la suspensió de la consulta no referendària, que alhora era una alternativa al referèndum exigit en mandat democràtic i que no ha estat permès per l’Estat.

Veus de lluita, més que mai!

Han passat moltes coses des de la darrera actualització d’aquest blog. Aquell 17 de gener de 2012 poques coses feien preveure com canviaria socialment el nostre país. El sistema donava algun símptoma de desgast, més encara amb la crisi capitalista, però pocs llavors haurien pronosticat el seu esfondrament com l’estem veient actualment.

Aquell 2012 és el de la manifestació desbordant de l’11 de setembre, en el que la societat salta per sobre dels partits i comença a ser la protagonista política. El sistema de la segona restauració espanyola, basat en una política feta des de dalt pels partits del règim, queda trencada i entra en barrina.