Sobre el 9N s’ha dit tant que ha estat un èxit de mobilització, fins a que ha estat un fracàs perquè ha votat només un 30% del cens. Les dades com sempre són interpretables, però sempre va bé fer algunes comparacions per veure realment l’abast de l’èxit/fracàs. Abans, però, cal tenir situat aquest 9N en un procés participatiu mancat d’algunes garanties democràtiques, amb un sistema molt diferent a l’utilitzat habitualment i amb una certa por a represàlies fruit de la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional i de les informacions sobre l’actuació de la Fiscalia en els dies previs, i després de la suspensió de la consulta no referendària, que alhora era una alternativa al referèndum exigit en mandat democràtic i que no ha estat permès per l’Estat.
Tot i això, el cert és que el 9N es van mobilitzar un total de 2.305.290 persones -nombre que augmentarà en aquests propers 15 dies en que encara es pot votar a les 7 delegacions habilitades- per fer una cosa tant innocent com dipositar un sobre a una urna -i no, no parlem dels famosos sobres B del PP. A partir d’aquí, ja podem assegurar que és la major mobilització quantificada de la nostra història. I això sí que és inapel·lable. Dit això, anem a analitzar-ho en tant que votació.
A nivell dels resultats generals, es parla de que els 2.305.290 vots representen aproximadament el 35% del cens, cosa que és una participació baixa. Doncs bé, això no és cert. Per començar, perquè en una votació sense cens previ, no es pot contar el total del cens com a cens electoral -vegi’s l’exemple del Quebec i Escòcia. A més, tampoc és tant fàcil definir quin seria aquest cens total, ni les xifres que donen són reals. Les dades més properes que podem obtenir són les que dona l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre la població major de 15 anys, amb una xifra total de 6.318.418, dins la qual s’inclouen menors de 16 anys, comunitaris amb menys d’un any de residència i extra-comunitaris sense targeta de residència o amb targeta de residència però sense haver complert els 3 anys de residència que s’exigien com a mínim. Per tant, aquest 35% que calcula interessadament una part -que de fet, puja a un 36,49%- no està proporcionat al cens real -bàsicament, perquè no hi ha dades públiques- i el percentatge real s’aproparia més a un 40%.
Evidentment, encara que arribés al 40%, si atenem a percentatges, és una participació baixa. Però a banda de les peculiaritats d’aquest procés participatiu, també cal destacar que es feia ampliant l’espectre de votants de manera important amb l’ampliació de l’edat mínima a 16 anys, la participació de comunitaris amb un any de residència i la d’extracomunitaris amb targeta de residència i 3 anys de residència. Però si mirem la dada total de vots, el cert és que s’apropa molt -i supera en algun cas- als dels 4 referèndums que s’han fet a la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) i és la reducció del cens d’aquestes la que marca un major índex de participació.
| Comparativa 9N vs Referèndums | 9N | Estatut 2006 | Constitució Europea 2005 | Referèndum OTAN 1986 | Referèndum Estatut 1979 |
|---|---|---|---|---|---|
| Cens | 6.318.418* (dades Idescat) | 5.310.103 | 5.208.248 | 4.598.037 | 4.421.965 |
| Participació | 36,49% | 48,85% | 36,49% | 62,86% | 59,70% |
| Nombre de vots | 2.305.290 | 2.594.168 | 2.133.532 | 2.890.334 | 2.639.951 |
També queda prop del nombre de vots a les eleccions europees -les darreres amb 2.536.152 i amb una mitjana acumulada de poc més de 2,5M- i no gaire lluny de les darreres dues eleccions municipals -2.900.736 al 2011 i 2.887.616 al 2007. De fet, cal tenir en compte que la mitjana acumulada de vots a eleccions, sense contar referèndums, és de 3.043.031. Per tant, tampoc s’allunya tant de la participació mitjana.
Les dades del Sí-Sí -1.861.753 de vots i 80,76% sobre els vots emesos- no són gens menyspreables. Sí, el percentatge sobre el total de vots mostra una major mobilització d’aquest sector vers els altres, però si el traslladem a un percentatge sobre el cens -el de l’Idescat, de majors de 15 anys, que és el més proper que tenim- resulta que representaria un 29,47% del total. A més, representa que amb una participació del 60% -que representaria una participació acceptada de sobres per la comunitat internacional-, contant que el Sí-No i tots els vots provinents de l’augment de participació com a No, el Sí s’imposaria. Això sí, de manera justa, amb un 50,57%. I amb un cens més reduït, com per exemple el de les darreres eleccions europees, amb un total de 5.492.297, amb el mateix 60% de participació el Sí s’enfilaria al 58,30% amb les mateixes condicions, dades gens menyspreables i que ens dóna una imatge de la importància del nombre de vots pel Sí-Sí.
Parlant de Badalona, les dades no són, evidentment, tant optimistes, però tampoc cal menystenir-les si les subscrivim al camp badaloní. La participació -49.580 vots- suposa el 26,84% dels majors de 15 anys -dades Idescat més properes al teòric cens absolut- i queda lluny tant en percentatge com en nombre de vots de les eleccions i de la majoria de referèndums. I les dades del Sí-Sí -35.948 i el 72,51% dels vots emesos- suposa el 19,46% del total d’aquest “cens”. Dit això, si atenem la mitjana de vots a les municipals dels darrers tres comicis -els celebrats ja en el segle XXI- és d’un 81.000 vots, les dades tant de vots emesos com del Sí-Sí mostren un panorama ben diferent al que hi ha actualment.
Per començar, si entenem que majoritàriament, els vots emesos provenen de votants dels partits “pro-consulta” -CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP- i ho comparem amb les darreres municipals, veurem com aquests -incloent també a Els Verds de Badalona, que també s’han mostrat a favor de la consulta- passen de 21.716 a aquests 49.580, és a dir, augmenten un 128,31% i suposarien el 60,66% dels vots a les municipals front el 39,34% dels partits contraris al 9N o que no s’han posicionat -i que inclou al PP, PSC o Ciutadans, entre d’altres. A més, es tractaria del millor resultat del conjunt d’aquests partits en la història de les eleccions a Badalona -el millor fins ara eren els 48.536 vots de 1995- i això contant que no hi hagués vots a aquests partits a les municipals de gent que el 9N s’haguessin abstingut.
| Comparativa vots pro-consulta | Vots |
|---|---|
| 9N | 49.580 |
| 2011 | 21.716 |
| 2007 | 28.991 |
| 2003 | 33.262 |
| 1999 | 31.995 |
| 1995 | 48.536 |
| 1991 | 33.961 |
| 1987 | 47.114 |
| 1983 | 47.914 |
| 1979 | 46.411 |
Però és que si mirem els vots del Sí-Sí -35.948- i els comparem amb els resultats que fins ara han tingut els partits que van apostar públicament pel Sí-Sí -CiU, ERC i CUP- suposaria un augment del 147,37% i superar de molt el màxim històric del conjunt, 23.655 vots.
| Comparativa vots independentistes | Vots |
|---|---|
| 9N | 35.948 |
| 2011 | 14.532 |
| 2007 | 18.037 |
| 2003 | 18.593 |
| 1999 | 16.952 |
| 1995 | 23.655 |
| 1991 | 13.838 |
| 1987 | 15.438 |
| 1983 | 12.091 |
| 1979 | 11.610 |
Ara bé, cal també dir que part d’aquest Sí-Sí també prové d’ICV-EUiA i es fa difícil calcular quin percentatge prové d’aquest partit, però en tot cas és indubtable que els partits pro-independència patiran una força crescuda a Badalona que veurem com es tradueixen en les eleccions municipals de 2015.
Veus de Lluita 