Jo també em declaro moralment exclòs de la Constitució Espanyola

Avui viurem un moment històric. La societat catalana viurà una jornada per recordar, mobilitzant-se no ja per la retallada de l’Estatut, si no per mostrar al seu rebuig a que 12 persones puguin decidir per sobre de la voluntat del poble català. Avui, el poble català dirà prou. Dirà prou a l’enganyifa de la transició i el seu “estat de les autonomies” i dirà prou als polítics que estan al servei directe de l’Estat Espanyol, un Estat que, lluny d’estar content amb més de 300 anys d’ocupació del poble català, segueix escanyant-lo.

Ja hi ha hagut diferents iniciatives de resposta a la sentència del Tribunal Constitucional, però vull destacar la que han fet diversos ajuntaments (de moment, Arenys de Munt, Calders, Llambilles, Port de la Selva, Sant Pere de Torelló, Tarrés, Vic i Vilafranca del Penedès) que s’han declarat moralment exclosos de la Constitució Espanyola, doncs també havien jurat l’Estatut i ara ha quedat destruit per ser “inconstitucionals” molts dels seus punts. En especial, molt contundent la carta enviada per l’Alcalde de Calders, Jaume Perarnau, al delegat del Govern d’Espanya a Catalunya, Joan Rangel, explicant la decisió presa pel seu consistori. Una iniciativa que deixa, de manera simbòlica, sense aplicació la Constitució Espanyola en aquests municipis.

Seguint aquest exemple, s’ha creat un grup al Facebook, on la gent segueix a nivell personal l’exemple d’aquests municipis (jo no ho he pogut fer per estar a massa grups, però des d’aquí, tot el meu recolzament). Sóc una persona que des de fa anys m’he sentit moralment exclòs de la Constitució Espanyola, doncs és un símbol de la dominació espanyola sobre els pobles peninsulars. Avui, em reafirmo en aquesta exclosió, tant de la seva Constitució com de les seves lleis. Em reafirmo en que el poble català ha de ser i serà lliure, trencant així les cadenes que ens mantenen lligats a l’Estat Espanyol. Em reafirmo en que l’autonomisme ha mort i només ens queda la via independentista. Em reafirmo en que avui, a les 6 de la tarda, seré a la manifestació, per reclamar la llibertat del meu poble i per deixar ben clar als polítics catalans que la mentida que han estat sostenint s’ha acabat i que ara és l’hora del poble!

Any nou, mateixes polítiques

Hi ha una dita ben nostrada que diu “any nou, vida nova” que molts de nosaltres l’utilitzem any rere any per marcar els nostres desitjos de canviar allò de nosaltres que no ens agrada, o de deixar enrere el que no ens ha agradat de l’any anterior. Però malgrat ser tant nostrada, sembla que a la Casa de la Vila ni se l’apliquen ni se la volen aplicar, doncs mantenen les mateixes polítiques de manca de participació i malbaratament dels recursos municipals.

Abans d’acabar l’any, concretament el 22 de desembre, el Ple de l’Ajuntament va aprovar el pressupost per aquest any. En principi, havia de ser un pressupost contingut i auster, amb el que tots esperàvem una retallada, però donava a pensar que hi hauria una política econòmica municipal més ajustada als temps de crisi, amb una major inversió en polítiques socials i culturals. Però mentre que la primera part existeix (el pressupost s’ha reduit en casi un 1%), la segona part sembla que se l’hagin pres a broma i encara s’estiguin dient de la gent que s’ho va creure.

El sí del poble

El diumenge es van fer les 167 consultes sobre la independència de Catalunya que s’havien programat. Malgrat la pluja, el fred i el boicot comunicatiu i d’alguns ajuntaments, 192.460 persones van anar participar en aquesta “festa de la democràcia”, com s’ha anomenat. La participació va ser menor de la que alguns s’esperaven (un 27,44%), però també va ser major del que alguns els hi hagués agradat, els mateixos que ara lladren dient que és una participació molt baixa quan és semblant al de les últimes europees i això tenint en compte que el cens d’aquestes consultes era molt més gran que no el cens electoral espanyol que s’utilitza en les eleccions oficials. També cal contar que aquest era una consulta organitzada per la ciutadania, amb la consegüent limitació econòmica i la manca de la tradicional traca informativa i de campanya.

IndependènSÍA

Lema de la Candidatura d'Unitat Popular per les consultes per la independència

Cartell de la coordinadora per la consulta sobre la independència pel 13-D

Demà, 13 de desembre de 2009, una part del nostre país farà una passa molt important. Demà, un total de 161 municipis i un total de 707.397 persones podran decidir sobre el futur del seu país de manera directa, o ho farien si fos vinculant. De fet, avui ja hi ha un poble –Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de Catalunya-  l’està celebrant avui. I és que, un cop més, el nostre petit país, com ja ha fet d’altres vegades en la història, dóna un exemple de democràcia des de la base, convocant consultes sobre la independència convocades per plataformes ciudadanes, deixant enrere els partits clàssics que fins ara havien portat aquesta mena d’iniciatives a gran escala.

Que comencin a treure els corruptes de l’Ajuntament!

Ahir saltava la notícia que Juan Felipe Ruiz Sabido, conseller delegat de Marina Badalona,  estava imputat en el cas Pretòria, on, entre d’altres, també s’hi han vist relacionats personatges com Macià Alavedra -ex-Conseller d’Economia-, Lluís Prenafeta -ex-secretari de la Presidència- o Bartomeu Muñoz -ex-alcalde de Santa Coloma de Gramenet i fill del darrer alcalde franquista de la ciutat. Aquesta imputació està relacionada amb una venta d’un solar propietat de Marina Badalona a un preu inferior al de mercat.

El doble joc

El dia del Barça – Madrid, com moltíssims altres, vaig anar a un bar a seguir el partit. Abans de començar, em vaig trobar al company Jordi Crisol i vàrem estar parlant una estona. Durant la conversa va sortir el tema del seu blog, que havia canviat de direcció, i em va comentar que havia fet una entrada criticant que les JEV fessin un concert pel batxillerat nocturn quan el seu partit, ICV-EUiA, està al govern que ha permès que a Badalona no n’hi hagi.

Quan la “democràcia” es desemmascara

Fa uns dies feia una entrada parlant sobre el consentiment que interior havia donat a La Falange per fer una manifestació a Arenys de Munt el mateix dia que es celebrava la consulta per la independència. Cal dir, abans de tot, que la concentració s’ha passat al dia 20, una setmana més tard, per no fer-la coincidir amb el 13-S. Tot i això, l’Estat intenta ara que tampoc passi res perquè es manifestin aquell dia. Com? Doncs intentant que no es pugui celebrar la consulta popular i democràtica d’autodeterminació.

Els vells tics sempre tornen

Imatge de la campanya de suport

Els castellans solen dir “Por mucho que la mona se vista de seda, mona se queda”. I la veritat és que trobo que és una dita molt encertada, doncs pocs cops no resulta vàlida. N’hem vist mil i un casos en diferents àmbits: religió, esports (vegi’s Juanito Mueleg), música, etc. I per desgràcia, aquesta dita també porta la raó en política, ja que tard o d’hora els partits i els polítics acaben adoptant els tics d’allà on procedeixen. De fet, segurament no els han abandonat mai, i només s’han posat una disfressa, però són incapaços de dominar aquests tics, que deixen veure de tant en quan.

La utilització de la memòria històrica

El passat dimarts va haver-hi, tal i com s’ha denominat, una “guerra de banderes” entre ICV i ERC a Gràcia que quasi arriba a les mans (de fet, no va arribar perquè els veïns ho van evitar). Els fets van ocòrrer entre el president del districte de Gràcia i membre d’ERC, Ricard Martínez, i un conseller d’ICV-EUiA del districte, Roger Amigo. L’enfrontament va començar quan el primer anà a col·locar una bandera estelada on hi havia la republicana que hi constava, juntament amb la senyera, dins la inauguració de la Plaça de les Dones del 36, que ja venia carregada de polèmica pel fet que romanguès tancada per la nit. El segon, ràpidament, va treure l’estelada i comença a increpar al primer, i aquí començà la baralla.

La Falange amenaça i Interior els hi ho permet

El proper 13 de setembre, dos dies després de la Diada de Catalunya que commemora la caiguda de Barcelona durant la Guerra de Successió el 1714 després del setge sofert, se celebrarà un aconteixement que podríem etiquetar com a històric. Per primera vegada des d’aquell moment, una part del poble català podrà decidir si vol ser independent o no. Aquest fet es viurà a Arenys de Munt, una petita població del Maresme on va ser aprobada una moció presentada per la CUP d’Arenys de Munt, a petició del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) que demanava la celebració d’un referèndum popular sober la independència. A més, s’hi sumaren ERC, CiU i AM2000 (una EPM).