Can Móra o la victòria del masclisme

Ja fa setmanes, vas saltar la polèmica sobre la possible reconversió de Can Móra -propietat de la Penya- en una escola de l’Opus amb ensenyament “diferenciat”, un eufemisme per dir que es separarà l’alumnat per sexes.

La meva intenció era escriure en aquell moment, però vist que anaven sortint diferents reaccions i entrevistes, vaig preferir esperar-me a veure què es deia. Per sort, la gran majoria es posicionaven en contra, però m’ha cridat força alguns arguments que es donen a favor, com per exemple, els que aporta en Ferran Falcó. Segons el tinent alcalde, aquesta construcció no només ajudarà a la Penya, sinó que també aportarà uns nous equipaments a la ciutat.

L’ordenança de la censura política

Llibertat d'expressió, prou censura política a Badalona!

Ja feia temps que una part de la societat badalonina ho anàvem dient que això de l’Ordenança de Civisme, de civisme en tenia ben poc i tenia molt d’afany recaptatori i de retallada de llibertats.

Avui, a la Plaça de la Vila, s’ha vist ben clar aquest tarannà, en concret, en la seva branca de censura política cap a una sèrie d’entitats gens còmodes a l’Ajuntament.

La pervivència de l’aristocràcia

Per molt que, posteriorment, l’aristocràcia ha quedat lligada al llinatge i a la riquesa, en els seus inicis estava molt més relacionada amb la capacitat intel·lectual. I és que l’aristòcrata era aquell que havia estat escollit per governar pels seus coneixements.

És a dir, un aristòcrata seria, en un principi, el que avui entenem com a intel·lectual. És una paraula que a mi em suposa un cert rebuig, perquè veig de definició vaga (qui no utilitza l’intel·lecte?) i no hi veig cap altre objectiu del d’elevar a un grup de gent a una categoria “especial”, molts cops no creada en va, doncs durant molt de temps han estat referents, ideòlegs i, alguns, herois.

Polítics “democràtics”, tècniques franquistes

Els que em llegiu normalment sabreu que sempre he considerat que l’actual sistema polític, malgrat amagar-se rere una màscara de democràcia, no ho és pas. Però, per molt que sembli que res em pot sorpendre ja, encara hi ha dies que, incrèdul, assisteixo a mostres claríssimes d’aquesta, per mi, obvietat.