Castiga’ls amb el teu vot! Vota Iniciativa Internacionalista!

Vota Iniciativa Internacionalista

A Badalona estem assistint des de fa anys a processos engegats a nivell dels Països Catalans i dels diferents pobles sota administració espanyola. La crisi, provocada per les mateixes polítiques impulsades des de l’Eurocambra, la retallada de drets laborals en pro del màxim benefici dels empresaris, la constant fuita de diner públic cap als bancs mentre són milers els badalonins i badalonines que es troben a l’atur, dels quals, una part gens despreciable, no reben cap tipus d’ajuda compensatòria, la privatització dels serveis públics, amparats per directives com ara la Bolkenstein o la de Bolonya per a la Universitat.

Però lluny de permetre alternatives, llueix les seves armes de control social i dissident. Lleis de partits que il·legalitzen idees tot o recolzant-se en la Unió Europea, actuacions policials com les recentement protagonitzades pel Cos d’Antiaval·lots dels Mossos d’Esquadra que amenacen drets com el de la llibertat d’expressió i manifestació, o que neguen la participació als milers de persones migrades que hi ha a la ciutat, tot permetent la seva exclusió social i criminalització amb la Directiva Europea del Retorn, creant un marc perfecte pel creixement del racisme i la xenofòbia que s’ha evidenciat en diferents moments a Badalona.

És per això que les treballadores i els treballadors, els i les estudiants, els moviments socials, necessitem una veu a Europa que estigui al costat de les lluites obreres contra retalls i acomiadament. Una veu contra les lleis d’estrnageria que deixen miliols de treballadors sense cap dret. Una veu que expliqui que som una nació i que volem exercir lliurement el dret a l’autodeterminació, i que defensi la llengua catalana des de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Una veu que denuncïi les privatitzacions. Una veu que denuncïi les pràctiques repressives i la persecució de les persones i moviments polítics que denuncien les conseqüèndies de l’Europa del capital i dels estats. Una veu internacionalista al costat dels pobles d’arreu que lluiten contra l’opressió i les guerres imperialistes, amb la notable contribució dels exèrcits de la Unió Europea.

Per construir una altra Europa que sigui la de les treballadores i els treballadors, i la de les nacions lliures, donem suport a la candidatura Iniciativa Internacionalista – la Solidaritat entre els Pobles, sorgida de la voluntat d’organitzacions polítiques diferents, i de persones no enquadrades a cap organització, d’aplegar forces per portar les demandes de la ciutadania a la mobilització.

El 7 de juny, castiga’s amb el teu vot! Vota Iniciativa Internacionalista – la Solidaritat entre els Pobles.

La crisi que la paguin ells!

Sempre m’ha fet gràcia les campanyes electorals. Fins i tot diria que les espero amb una cèrta ànsia. I no, no és per poder votar -ja sabeu que trobo molt més important la lluita dia a dia que la papereta cada quatre anys- sinó perquè em permeten riure de les bajanades que arriben a dir alguns. La política professional ha degenerat tant que es pot dir qualsevol cosa que sembla que sigui una victòria. Fins i tot, es pot sortir a recolzar un implicat en un cas de corrupció -que no és l’únic corromput, però ja sabem com va això- i dir que tot és un muntatge i que hi ha una inquisició. I això ho diuen uns que encara se’ls espera per condemnar el franquisme!

Perdoni, que puc votar?

Veient tot el que està passant aquests dies al voltant de les candidatures a les eleccions europees cada cop tinc més clar que l’únic que els hi falta a les autoritats espanyoles és limitar el dret a vot. I és que en aquesta suposada democràcia -que d’això en té poc- ara ja no hi ha cap tipus de llibertat per votar. Bé, de fet, sí, sempre i quan votis als que ells volen o consenteixen. És allò que va dir Henry Ford: “els meus compradors poden escollir el color del seu utilitari sempre i quan sigui negre”.

I és que, malgrat deien que la llei de partits “no il·legalitza persones ni idees sinó organitzacions”, amb els arguments que han donat per fer-ho amb Unidá Nacionalista Asturiana (UNA) i Iniciativa Internacionalista (II), es veu clarament que això no és així, sinó que darrera d’aquesta llei hi ha dues causes: la primera, motius electorals, com s’ha vist en el cas de les eleccions a Euskadi; i la segona, impedir que hi hagi  cap candidatura que defensi d’una manera contundent el trencament amb Espanya i amb el sistema, i més encara si aquesta es presenta a organisme internacionals i tenen opcions a tenir representació, no sigui cas que a fóra sapiguessin quin grau de “democràcia” hi ha aquí.

De la crisi dels partits clàssics

Tots els sistemes polítics liberal-burgesos estableixen una sèrie de mesures per a evitar un desviament del poder cap a tendències que no siguin la seva. Primer, ho van fer en base a règims sumament controlats políticament, com monarquies constitucionalistes, dictadures o sistemes de represantació minoritaris. Amb el temps, però, i molt influides per l’aparició de corrents de masses contràries als seus interessos provinents, sobretot, dels sectors populars, es veuen amb la necessitat d’obrir aquests sistemes, però tot i això, no voldran deixar de tenir aquest poder de control de la pròpia supervivència, cosa que els obliga a crear-ne de nous. És així com apareixeran les famoses lleis de proporcionalitat per tal de minimitzar les àrees de vot contrari, els sistemes majoritaris, la mass media,… Tots ja coneixem quin són aquests mecanismes, però n’hi ha un de molt important: el control dels partits.